lunes, 21 de noviembre de 2011

MATRIX I PLATÓ



A classe vàrem mirar una adaptació de la pel·lícula de Màtrix perquè està molt vinculada amb el mite de la caverna de Plató. A continuació us en parlarem:

Per situar una mica el context, la pel·lícula tracta d’un grup de persones que descobreixen que el món on viuen és una farsa. Tot és un muntatge informàtic realitzat per màquines per tal d'aconseguir energia a partir de l'energia calorífica que desprèn el cos humà.
Aquest grup de persones està format per Morfeo, Neo, Trinity, Cifra, Interruptor, Aepoc, Tanque, Dosser i Ratón. Els antagonistes són els agents i un personatge secundari que els ajudarà és l'Oracle.

PARAL·LELISME ENTRE PLATÓ I LA PEL·LÍCULA MATRIX
A través del mite de la caverna, Plató fa referència a la societat com a col·lectiu, a l’home com a individu la interrelació que hi ha entre aquests dos. El mite ens parla de com un grup reduït d’individus controlava a la resta de la societat, la qual es troba reduïda en un món remot, cec i ombrívol, on les persones viuen en perpètua esclavitud, però sense ser-ne conscients, ja que viuen una falsa realitat imposada pels seus dominadors sense que elles puguin arribar a adonar-se de la seva situació. Això mateix és el que succeeix a Màtrix, on els dominadors, que són les màquines que s’han revelat contra l’home, mantenen als éssers humans esclavitzats en una mena de colònia on els mantenen amb vida fent-los creure que cada un d’ells decideix i gaudeix de la seva pròpia existència, la qual no deixa de ser una falsa realitat, un entorn virtual que els seus controladors han creat (Màtrix) per mantenir als seus cossos amb vida, i així poder aprofitar-se de l’energia calorífica que generen, la qual és fonamental pel funcionament de les màquines que dominen el nou món.
Podem veure-ho en el guió de la pel·lícula, com reflexa les directrius del Mite de la Caverna, quan Morfeo, en el seu primer encontre amb Neo li diu: “ Matrix [...] es el mundo que ha sido puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad [...], eres un esclavo, Neo, igual que los demás naciste en cautiverio, naciste en una prisión que no puedes ni saborear, ni oler, ni tocar, una prisión para tu mente”. Més endavant, en un nou diàleg amb Neo, el mateix Morfeo li afirma:  “Matrix es un mundo imaginario generado por ordenador, construido para mantenernos bajo control y convertir al ser humano en esto ( li ensenya una petita batería)”.
Plató afirma que, el que l’home ha de fer és abandonar la profunditat d’aquesta cova on es troba immers i sortir a l’exterior per veure la llum ( símil que representa el coneixement, la saviesa i la veritat), i d’aquesta manera conèixer la realitat. És el mateix que el que Morfeo proposa a Neo abans d’arrancar el seu cos del lloc en el qual es trobava fins aleshores abans d’haver-lo trobat. La frase que ho reflecteix és quan Morfeo li diu a Neo:  “Lo único que te ofrezco es la verdad, nada más”.  
Aquests plantejaments filosòfics apareixen en la pel·lícula retratats en l’escena en que Neo abandona la colònia en que es trobava enclaustrat des del seu propi origen, i després de viatjar a través d’humits túnels que el condueixen fins a la sortida d’aquesta, arriba finalment on aconsegueix veure per primer cop la llum. “Bienvenido al mundo real”  aquesta és la frase amb que Morfeo rep a Neo.
Un altre paral·lelisme que podem observar és la divisió entre el cos i l’ànima.  Plató parlava d’una divisió del ésser humà en dues realitats bàsiques: el cos, el qual es troba enquadrat en unes coordenades d’espai temporals concretes; i l’ànima, o el que és el mateix, la raó, la qual té la capacitat de poder abandonar el cos per endinsar-se en dimensions no físiques. Si observem la pel·lícula, constantment està fent referència a aquesta dualitat a la que es refereix Plató. En primer lloc tenim l’exemple de l’espècie humana en general, el cos de la qual, està sent explotat energèticament; mentre que la seva ment es troba vivint una realitat virtual. En segon lloc, tenim al patró dels rebels que, situats físicament a la seva nau, constantment fan incursions mentals en el programa informàtic ‘Matrix’.  Tot i així, aquesta divisió entre cos i ànima no és total, ja que Plató percep al ésser humà com a una unitat; per això, quan Neo pregunta a Morfeo “ Si te matan en “Matrix” ¿mueres aquí?”,  ell contesta: “ El cuerpo no puede vivir sin la mente”.
A més a més, aquesta pel·lícula també te referents literaris, com els contes d’ “Alicia en el país de les Maravelles”, per exemple quan Morfeo li diu a Neo: “Sigue al conejo blanco”;  un altre exemple, podria ser quan Morfeo fa escollir a Neo entre dues pastilles, un cop l’ha pres, fa referència a un altre conte : “Alicia a través de l’espill”, ja que, quan Neo toca el mirall és un mitjà per passar d’un món a l’altre.



En definitiva,  veiem com avui en dia, tot i la modernitat que ens envolta i la revolució que suposa el descobriment de noves tecnologies, és impossible que intentem separar els fonaments dels pensament, ja que aquests són la base del nostre coneixement i de la manera de pensar, de la mateixa manera que influeixen en la nostra capacitat creadora. Per tant, cal que continuem seguint aquests principis filosòfics si volem comprendre, no tan sols la literatura i l’art que ens ha precedit, sinó també la que ha de venir. 

món real

Matrix



 
finalment us adjuntem un vídeo on s'explica molt bé aquest paral·lelisme: vídeo resum