MAPA CONCEPTUAL: SÒCRATES

https://bubbl.us/?h=b2ff4/1527d4/73EHLZyI5EAGI

QUÈ ÉS REAL?

Què és exactament el que entetenem nosaltres per "real"? O per què diem que una cosa sembla real i no ho és si en el fons no ho sabem ni definir?

"Una cosa que sabem que existeix i per tant ho podem mesurar, ho podem percebre amb els sentits."
"Tota cosa perceptible."
"Cosa o ser que puc veure amb els propis ulls."
"Tothom té la seva realitat, és alguna cosa que no deus acabar de descobrir mai. Allò que pots veure, tocar, notar; però els sentimetns, tot i no poder-se tocar, són una cosa real, no?"


Aquí us deixem un vídeo amb unes imatges amb 3D que poden semblar reals però només son projeccions.

http://www.francaleu.com/portfolio/la-casa-magica-%E2%80%93-mapping-ajuntament-barcelona-merce%E2%80%9911/

Filosofia a prop nostre, què ens inspira? (Pel·lícules 1)

A tots ens agrada la filosofia, però sobretot les frases que ens fan pensar i que d'alguna manera, reflecteixen allò que pensem, allò que sentim. Avui en dia, els joves ens sentim identificats amb moltes frases de llibres i pel·lícules i és per això que hem dedicat una entrada, de tant en tant, a aquestes frases que ens fan aturar-nos a pensar, aturar-nos veure el món des d'un altre punt de vista.

"Despues de todo, los ordenadores se rompen y las relaciones se terminan. Lo mejor que podemos hacer es reiniciar y respirar. Tantos caminos, tantos desvios, tantas opciones, tantos errores... BIENVENIDA A LA ERA DE LA PERDIDA DE LA INOCENCIA ...Nadie desayuna con diamantes y nadie vive romances inolvidables..." (Sexo en Nueva York)

"Y se dio cuenta de que la vida no era eso, la vida es caer y levantarse, y volverse a caer y volver a levantarse; la vida es alegrarte los viernes y joderte los lunes, y abrazarte a quien te abrace y a quien no te abrace pues no te abrazas y punto, y no pasa nada" . (Sexo en Nueva York)

"-La gente cree que soy valiente, pero no lo soy. 
-Los valientes son aquellos que tienen la visión más clara de lo que tienen delante de ellos-la gloria, el peligro- i todo y sabiendolo, salen a buscarlo" (Kate y Leopold)

"Si te sirve de algo, nunca es demasiado tarde o, en mi caso, demasiado pronto para ser quien quieres ser. No hay límite en el tiempo. Empieza cuando quieras. Puedes cambiar o no hacerlo. No hay normas al respecto. De todo podemos sacar una lectura positiva o negativa. Espero que tú saques la positiva. Espero que veas cosas que te sorprendan. Espero que sientas cosas que nunca hayas sentido. Espero que conozcas a personas con otro punto de vista. Espero que vivas una vida de la que te sientas orgullosa. Y si ves que no es así, espero que tengas la fortaleza para empezar de nuevo". (Benjamin Button)

"Sueña como si fueras eterno, y vive como si fuese tu último día". (James Dean)





(continuarà....)

DRAMES RURALS

Aprofitant que a català estem llegint Drames Rurals adjuntem aquestes webs que ens semblen d'interés, on s'hi pot trobar informació de cada un dels drames.


En Met de les Conques: http://www.slideshare.net/rprmr/en-met-de-les-conques

Idil·li xorc: http://www.slideshare.net/rprmr/idilli-xorc

Parricidi: http://www.slideshare.net/rprmr/parricidi

Daltabaix: http://www.slideshare.net/rprmr/daltabaix

El pastor: http://www.slideshare.net/rprmr/el-pastor-7467982

La vella: http://www.slideshare.net/rprmr/la-vella

L'empelt: http://www.slideshare.net/rprmr/empelt

Agonia: http://www.slideshare.net/rprmr/agonia-7378976

Ombres: http://www.slideshare.net/rprmr/ombres-7379230



"La música purifica las pasiones y provoca en los humanos una alegría inocente y pura."

MAPA CONCEPTUAL: LA SOFÍSTICA

https://bubbl.us/?h=b05db/14daab/72bC6Eqtf5ZOQ

MAPA CONCEPTUAL: ELS PRESOCRÀTICS.

 

PER A VEURE'L MILLOR CLIQUEU AL MAPA. 

SOFISTES I SÒCRATES

 A continuació us adjuntem les preguntes sobre els sofistes i Sòcrates fetes a classe:

1.      En què consisteix el mètode Socràtic?

El mètode socràtic, són un seguit de passos que ajuden a un mateix a trobar la veritat i conèixer-la. El mètode neix quan Sócrates es dedica a conversar amb gent, gent important que creu saber-ho tot. Al fer-ho, se’n adonà que tots estaven molt segurs del que sabien però que també que descobrien amb sorpresa que en realitat era menys del que es pensaven. Ell interrogava a la gent i els donava el diàleg i la tècnica per tal que l’individu que volia trobar la veritat, la trobés ell mateix per el seu propi camí. El mètode socràtic, tenia cinc passos que es poden dividir en dues parts: la IRONIA, que és el pas destructiu, negatiu i crític, i la MAIÈUTICA, que és el coneixement constructiu, el descobriment d’idees. A part, i mirant la part més teòrica, hi podem distingir els cinc passos esmentats anteriorment:

-Fer un llistat d’afirmacions que aparentment són certeses.

-Buscar les excepcions.

-Posar-ho tot en dubte i ens n’adonem de que són afirmacions imprecises.

-Millorem les afirmacions inicials per tal de fer-les certes.

-Repetim tot el procés tantes vegades com puguem.

2.      Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?

Per a Sòcrates, el bé i la veritat són dos conceptes que van molt lligats. La veritat és la base de tot, i a partir de la coneixença de la veritat, se’n desencadena el comportament. Quan un ésser actua malament, ho fa perquè no coneix la veritat, i d’aquesta manera, per a Sòcrates, l’assoliment o coneixença de la veritat comporta directament fer el bé.

3.      Compara les actituds filosòfiques sofistes amb Sòcrates. Fes referència a: Nihilisme ontològic, Fenomenisme, subjectivisme, sensisme, convencionalisme, positivisme, realisme i escepticisme.

Nihilisme ontològic: els sofistes creuen en que no existeix l’ésser, que l’ésser no és substancial. Mentre que Sòcrates reconeix que existeix l’ésser i que aquest pot assolir la veritat cercant en el seu interior.

Fenomenisme: per als sofistes l’aparença és l’únic criteri de ser real, ja que tot és superficial. Contràriament, Sòcrates creu en l’ànima, en una realitat interior on les coses són el que són més enllà de la pròpia aparença.

Subjectivisme: segons els sofistes l’home veu el món amb diferents visions i per tant hi ha diverses opinions. D’altra banda, Sòcrates diu que mitjançant la raó i el llenguatge arribarem a la veritat, que aquesta és objectiva.

Sensisme: aquest pensament defensat pels sofistes es basa en que l’experiència és l’única font del coneixement: món sensitiu, dels sentits.. Però per a Sòcrates és amb la raó que coneixem, no amb l’experiència: mitjançant el llenguatge i no els sentits.

Convencionalisme: per als sofistes la realitat és el resultat d’un pacte. En canvi, per a Sòcrates, la veritat existeix per sí mateixa.

Positivisme: en aquest pensament, els sofistes creuen que les persones arribem a acord per poder viure i conviure a la ciutat, per tant, que les lleis són dictades per l’home. Però el pensament de Sòcrates és al contrari: les lleis apareixen de manera natural, són fruit del viure amb l’home.

Relativisme: els sofistes pensen que les coses són com són segons les necessitats del moment, perquè són diferents en cada circumstància i per tant hi ha unes normes socials en funció de cada societat, del moment. I per altra banda, Sòcrates nega el relativisme i creu que hi ha una veritat certa, comuna, que s’ha de buscar i trobar.

Escepticisme: per als sofistes no existeix una veritat universal i per a Sòcrates n’existeix una i cadascú l’ha de trobar.

4.      Quin paper juga el llenguatge en els dos moments filosòfics?

Tant pels sofistes com per Sòcrates el llenguatge és un punt que tenen en comú, la veritat neix a través del diàleg.

Tot i que hi ha certes diferències en aquest àmbit: per als sofistes el llenguatge, la paraula, és una eina per assolir l’èxit, el poder sobre els altres: fer creure als altres allò que ells volien; i en canvi per a Sòcrates el llenguatge,  és un camí per entendre el bé i per tant, és dialogant quan podem arribar a trobar una veritat comuna.

5.      Què penses de l’actitud de Sòcrates en referència als que el van portar a la mort?

l’actitud de Sòcrates en referència al que el va portar a la mort ens serveix com a una actitud exemplar perquè va mantenir els seus ideals fins al punt de sacrificar-se per a mantenir-los. Per tant, va demostrar ser una persona amb molt de coratge i respectant sempre els ideals que ell promulgava. És per això que potser si no hagués tingut aquesta actitud respecte a la mort, no el recordaríem com a un gran filòsof.

FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

Aquí us deixem les preguntes de la filosofia presocràtica treballades a classe:

1.       En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

Al pensament filosòfic grec hi ha cinc pensaments:

-         Període físic o presocràtic, moment del naixement de la filosofia. El problema filosòfic és l’Arkhé, que és l’estructura fisico-material de l’univers.

-         Període humanístic, màxim esplendor de la cultura grega. Moment en que apareix la democràcia com a sistema de govern. Hi ha dos grups importants de filòsofs que son els Sofistes i Sòcrates. 

-         Període central o ontològic, que és el més important de la filosofia grega (amb Plató i Aristòtil). Moment en què s’inicia la crisi de les polis.

-         Període ètic, temps de crisi social i anarquia política. El problema fonamental és la moral, especialment la conducta individual. Hi ha tres escoles filosòfiques, estoics (es centren en el tema del dolor), els epicuris (qüestió principal el tema de la felicitat) i els cínics (el grup més radical).

-          Període religió o romà, Gràcia queda sota l’òrbita romana. Moment de decadència de la filosofia. Hi ha dos grups de filòsofs importants, neopitagòrics (que recuperen la teoria pitagòrica, els horòscops, la mística...) i els Neoplatònics (volen recuperar el platonisme) 

2.       A quina etapa de la filosofia pertany els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al període ètic (tema del dolor) i els neoplatònics al període religió

o romà.

3.       Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

El pas del mite al logos representa l’inici de la filosofia radical. És el pas d’explicacions o

respostes tradicionals a arbitràries a explicacions lògiques i racionals.

4.       Com es poden classificar els mites?

En general els mites es poden classificar en tres tipus:

·         Sagues: històries dels orígens.

·         Contes: historietes humorístiques, fantasioses, amb  intenció de divertir.

·       Mites: antecedent de la filosofia de caràcter existencial. Dóna lliçons de comportament social i moral.

·         Segons la funció dels mite es poden classificar en:

·         Cosmogònics: creació del món.

·         Teogònics: origen dels Déus.

·         Antropogònics: creació de l’home.

·         Etiològics: origen i perquè de determinades institucions escatològics: vida del  més enllà...

·         Morals: lluita entre el bé i el mal.

5.       Quina és la intenció i el valor dels mites?

La intenció del mite és recollir una situació arquetípica (model) a través d’una acció o

d’una història per poder transmetre aquesta imatge i indicar i explicar coses profundes

sobre l’home,  el món i la vida.

6.       Quins són els Déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Hi ha dos Déus més rellevants de la mitologia grega que són Apol·lo i Dionís.

Apol·lo  és important perquè representa el Déu de la sobirania, la moderació, l’ordre, el

bé.

Dionís, en canvi, representa el Déu del joc, de la festa, propi de la gent més senzilla.

Són importants perquè són dos déus complementaris ( ordre per Apol·lo i desordre per

Dionís).

7.       En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

           

8.       Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Hi ha cinc factors que fan possible el pas del mite al logos:

-       Econòmic: els grecs estan formats per un conjunt de polis comercials. El país és molt pobre i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions i per tan poden contrastar i tenen més formes de veure el món.

-       Sociologia: Grècia no és un imperi. Cada ciutat un estat (independent). Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixem els governs i podem criticar. Això fa aparèixer una consciència individualista forta. Hi ha tendència a buscar igualtat de tothom davant la llei.

-         Religió:  la religió no té poder sobre els polis. Cada ciutat té la seva manera d’organitzar els cultes religiosos.

-         Educatiu: tots els ciutadans tenien l’obligació de participar en la política de les ciutats. A la plaça es debaten temes i els ciutadans han de participar. Això requereix una educació.

-         Importància de la geometria i física egípcies: primers filòsofs aprenen la física i les matemàtiques dels egipcis.

9.       Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfica de Tales i el de Pitàgores?

Heràclit, segons Hegel, era l’iniciador de la filosofia dialèctica, no hi ha res definitiu, tot

està sempre en procés de construcció. I Parmènides, segons Hegel, era el pare del

racionalisme radical, diu que el canvi és lògicament contradictori.

Parmènides = l’ésser és etern, no pot canviar

Heràclit = filòsof de l’esdevenir i del canvi.

10.       En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Heràclit i Parmènides consisteix en el debat sobre el tema del

moviment i el canvi en l’ésser. Heràclit, iniciador de la dialèctica, defensava que tot està

en procés de construcció, l’ésser humà per a ell, era esdevenir i canvi, un canvi constant.

Per la seva banda, Parmènides, el pare del racionalisme radical, diu que el canvi és

contradictori en la lògica, que l’ésser és etern i no pot canviar en cap dels casos. Els dos

representaven, d’alguna manera, el canvi en contra de la permanència del ser.

11.       Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Personalment, opino que moltes de les teories que van néixer de la filosofia presocràtica són

molt importants en la manera de pensar i opinar que tenim avui en dia, de fet, en són la base.

Primer de tot, i potser un dels llegats més reconeguts que ens van deixar els Presocràtics, són

els coneixements matemàtiques de Tales de Milet i de Pitàgores, però també en trobem de

molts altres que es poden aplicar al nostre dia a dia. Els humans ens movem amb el

llenguatge, la nostra eina essencial i promoguda per els sofistes, el llenguatge ens fa fer

lliures, ens ajuda a expressar-nos en llibertat i gaudir de la nostra contribució en temes

importants per a la nostra societat. La oratòria i la retòrica, impulsades directament per els

filòsofs sofistes, ens són elements imprescindibles per tirar endavant la nostra societat i fer-la

cada dia un lloc millor per conviure tots lliure i democràticament.

 

QUI SOM?

En clau de filosofia és un blog que hem creat des de l'assignatura de filosofia.
Som quatre alumnes de 2n de Batxillerat de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró. Els nostres noms són:

- Clàudia Codina
- Carla Cofiño
- Cristina Grané
- Carla Mössinger.


En aquest blog hi anirem penjant el treball que anirem fent a classe i també pensarem material que pugui ser complementària per a altres matèries.
I al final de cada una de les entrades us deixarem una frase que hagi dit un filòsof en el seu moment perquè pogueu reflexionar i qui vulgui podrà deixar el seu comentari.


"La verdad sabiduría esté en reconocer la propia ingorancia".