SOFISTES I SÒCRATES

 A continuació us adjuntem les preguntes sobre els sofistes i Sòcrates fetes a classe:

1.      En què consisteix el mètode Socràtic?

El mètode socràtic, són un seguit de passos que ajuden a un mateix a trobar la veritat i conèixer-la. El mètode neix quan Sócrates es dedica a conversar amb gent, gent important que creu saber-ho tot. Al fer-ho, se’n adonà que tots estaven molt segurs del que sabien però que també que descobrien amb sorpresa que en realitat era menys del que es pensaven. Ell interrogava a la gent i els donava el diàleg i la tècnica per tal que l’individu que volia trobar la veritat, la trobés ell mateix per el seu propi camí. El mètode socràtic, tenia cinc passos que es poden dividir en dues parts: la IRONIA, que és el pas destructiu, negatiu i crític, i la MAIÈUTICA, que és el coneixement constructiu, el descobriment d’idees. A part, i mirant la part més teòrica, hi podem distingir els cinc passos esmentats anteriorment:

-Fer un llistat d’afirmacions que aparentment són certeses.

-Buscar les excepcions.

-Posar-ho tot en dubte i ens n’adonem de que són afirmacions imprecises.

-Millorem les afirmacions inicials per tal de fer-les certes.

-Repetim tot el procés tantes vegades com puguem.

2.      Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?

Per a Sòcrates, el bé i la veritat són dos conceptes que van molt lligats. La veritat és la base de tot, i a partir de la coneixença de la veritat, se’n desencadena el comportament. Quan un ésser actua malament, ho fa perquè no coneix la veritat, i d’aquesta manera, per a Sòcrates, l’assoliment o coneixença de la veritat comporta directament fer el bé.

3.      Compara les actituds filosòfiques sofistes amb Sòcrates. Fes referència a: Nihilisme ontològic, Fenomenisme, subjectivisme, sensisme, convencionalisme, positivisme, realisme i escepticisme.

Nihilisme ontològic: els sofistes creuen en que no existeix l’ésser, que l’ésser no és substancial. Mentre que Sòcrates reconeix que existeix l’ésser i que aquest pot assolir la veritat cercant en el seu interior.

Fenomenisme: per als sofistes l’aparença és l’únic criteri de ser real, ja que tot és superficial. Contràriament, Sòcrates creu en l’ànima, en una realitat interior on les coses són el que són més enllà de la pròpia aparença.

Subjectivisme: segons els sofistes l’home veu el món amb diferents visions i per tant hi ha diverses opinions. D’altra banda, Sòcrates diu que mitjançant la raó i el llenguatge arribarem a la veritat, que aquesta és objectiva.

Sensisme: aquest pensament defensat pels sofistes es basa en que l’experiència és l’única font del coneixement: món sensitiu, dels sentits.. Però per a Sòcrates és amb la raó que coneixem, no amb l’experiència: mitjançant el llenguatge i no els sentits.

Convencionalisme: per als sofistes la realitat és el resultat d’un pacte. En canvi, per a Sòcrates, la veritat existeix per sí mateixa.

Positivisme: en aquest pensament, els sofistes creuen que les persones arribem a acord per poder viure i conviure a la ciutat, per tant, que les lleis són dictades per l’home. Però el pensament de Sòcrates és al contrari: les lleis apareixen de manera natural, són fruit del viure amb l’home.

Relativisme: els sofistes pensen que les coses són com són segons les necessitats del moment, perquè són diferents en cada circumstància i per tant hi ha unes normes socials en funció de cada societat, del moment. I per altra banda, Sòcrates nega el relativisme i creu que hi ha una veritat certa, comuna, que s’ha de buscar i trobar.

Escepticisme: per als sofistes no existeix una veritat universal i per a Sòcrates n’existeix una i cadascú l’ha de trobar.

4.      Quin paper juga el llenguatge en els dos moments filosòfics?

Tant pels sofistes com per Sòcrates el llenguatge és un punt que tenen en comú, la veritat neix a través del diàleg.

Tot i que hi ha certes diferències en aquest àmbit: per als sofistes el llenguatge, la paraula, és una eina per assolir l’èxit, el poder sobre els altres: fer creure als altres allò que ells volien; i en canvi per a Sòcrates el llenguatge,  és un camí per entendre el bé i per tant, és dialogant quan podem arribar a trobar una veritat comuna.

5.      Què penses de l’actitud de Sòcrates en referència als que el van portar a la mort?

l’actitud de Sòcrates en referència al que el va portar a la mort ens serveix com a una actitud exemplar perquè va mantenir els seus ideals fins al punt de sacrificar-se per a mantenir-los. Per tant, va demostrar ser una persona amb molt de coratge i respectant sempre els ideals que ell promulgava. És per això que potser si no hagués tingut aquesta actitud respecte a la mort, no el recordaríem com a un gran filòsof.