FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

Aquí us deixem les preguntes de la filosofia presocràtica treballades a classe:

1.       En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

Al pensament filosòfic grec hi ha cinc pensaments:

-         Període físic o presocràtic, moment del naixement de la filosofia. El problema filosòfic és l’Arkhé, que és l’estructura fisico-material de l’univers.

-         Període humanístic, màxim esplendor de la cultura grega. Moment en que apareix la democràcia com a sistema de govern. Hi ha dos grups importants de filòsofs que son els Sofistes i Sòcrates. 

-         Període central o ontològic, que és el més important de la filosofia grega (amb Plató i Aristòtil). Moment en què s’inicia la crisi de les polis.

-         Període ètic, temps de crisi social i anarquia política. El problema fonamental és la moral, especialment la conducta individual. Hi ha tres escoles filosòfiques, estoics (es centren en el tema del dolor), els epicuris (qüestió principal el tema de la felicitat) i els cínics (el grup més radical).

-          Període religió o romà, Gràcia queda sota l’òrbita romana. Moment de decadència de la filosofia. Hi ha dos grups de filòsofs importants, neopitagòrics (que recuperen la teoria pitagòrica, els horòscops, la mística...) i els Neoplatònics (volen recuperar el platonisme) 

2.       A quina etapa de la filosofia pertany els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al període ètic (tema del dolor) i els neoplatònics al període religió

o romà.

3.       Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

El pas del mite al logos representa l’inici de la filosofia radical. És el pas d’explicacions o

respostes tradicionals a arbitràries a explicacions lògiques i racionals.

4.       Com es poden classificar els mites?

En general els mites es poden classificar en tres tipus:

·         Sagues: històries dels orígens.

·         Contes: historietes humorístiques, fantasioses, amb  intenció de divertir.

·       Mites: antecedent de la filosofia de caràcter existencial. Dóna lliçons de comportament social i moral.

·         Segons la funció dels mite es poden classificar en:

·         Cosmogònics: creació del món.

·         Teogònics: origen dels Déus.

·         Antropogònics: creació de l’home.

·         Etiològics: origen i perquè de determinades institucions escatològics: vida del  més enllà...

·         Morals: lluita entre el bé i el mal.

5.       Quina és la intenció i el valor dels mites?

La intenció del mite és recollir una situació arquetípica (model) a través d’una acció o

d’una història per poder transmetre aquesta imatge i indicar i explicar coses profundes

sobre l’home,  el món i la vida.

6.       Quins són els Déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Hi ha dos Déus més rellevants de la mitologia grega que són Apol·lo i Dionís.

Apol·lo  és important perquè representa el Déu de la sobirania, la moderació, l’ordre, el

bé.

Dionís, en canvi, representa el Déu del joc, de la festa, propi de la gent més senzilla.

Són importants perquè són dos déus complementaris ( ordre per Apol·lo i desordre per

Dionís).

7.       En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

           

8.       Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Hi ha cinc factors que fan possible el pas del mite al logos:

-       Econòmic: els grecs estan formats per un conjunt de polis comercials. El país és molt pobre i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions i per tan poden contrastar i tenen més formes de veure el món.

-       Sociologia: Grècia no és un imperi. Cada ciutat un estat (independent). Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixem els governs i podem criticar. Això fa aparèixer una consciència individualista forta. Hi ha tendència a buscar igualtat de tothom davant la llei.

-         Religió:  la religió no té poder sobre els polis. Cada ciutat té la seva manera d’organitzar els cultes religiosos.

-         Educatiu: tots els ciutadans tenien l’obligació de participar en la política de les ciutats. A la plaça es debaten temes i els ciutadans han de participar. Això requereix una educació.

-         Importància de la geometria i física egípcies: primers filòsofs aprenen la física i les matemàtiques dels egipcis.

9.       Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfica de Tales i el de Pitàgores?

Heràclit, segons Hegel, era l’iniciador de la filosofia dialèctica, no hi ha res definitiu, tot

està sempre en procés de construcció. I Parmènides, segons Hegel, era el pare del

racionalisme radical, diu que el canvi és lògicament contradictori.

Parmènides = l’ésser és etern, no pot canviar

Heràclit = filòsof de l’esdevenir i del canvi.

10.       En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Heràclit i Parmènides consisteix en el debat sobre el tema del

moviment i el canvi en l’ésser. Heràclit, iniciador de la dialèctica, defensava que tot està

en procés de construcció, l’ésser humà per a ell, era esdevenir i canvi, un canvi constant.

Per la seva banda, Parmènides, el pare del racionalisme radical, diu que el canvi és

contradictori en la lògica, que l’ésser és etern i no pot canviar en cap dels casos. Els dos

representaven, d’alguna manera, el canvi en contra de la permanència del ser.

11.       Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Personalment, opino que moltes de les teories que van néixer de la filosofia presocràtica són

molt importants en la manera de pensar i opinar que tenim avui en dia, de fet, en són la base.

Primer de tot, i potser un dels llegats més reconeguts que ens van deixar els Presocràtics, són

els coneixements matemàtiques de Tales de Milet i de Pitàgores, però també en trobem de

molts altres que es poden aplicar al nostre dia a dia. Els humans ens movem amb el

llenguatge, la nostra eina essencial i promoguda per els sofistes, el llenguatge ens fa fer

lliures, ens ajuda a expressar-nos en llibertat i gaudir de la nostra contribució en temes

importants per a la nostra societat. La oratòria i la retòrica, impulsades directament per els

filòsofs sofistes, ens són elements imprescindibles per tirar endavant la nostra societat i fer-la

cada dia un lloc millor per conviure tots lliure i democràticament.